Pàgina creada per Francesc López Llauradó el 31 de gener de 1999

PLCs (Controladors Lògics Programables): Computadors de disseny específic per al control de sistemes automàtics.

Índex.

• Definició.
• Història.
• Avantatges del PLC respecte les solucions clàssiques d'automatització amb relés.
• Parts i funcionament d'un PLC.
• Llenguatges de programació.
• Exemples de PLCs.
  • S5-95U
  • S7-214
  • LOGO!230RC
  • Taula de característiques.
• Camps d'aplicació.
• L'IPC com alternativa al PLC.
• Fabricants de PLCs.
• Selecció de pàgines web.
  • Els PLCs a la web.
  • Introducció als PLCs i criteris de selecció a la web.
  • Gràfic de paraules emprades per a la cerca i % d'entrades donades per cadascuna.
  • Gràfic de cercadors emprats i % d'entrades donades per cadascun.
• Bibliografia en suport paper.
• Pàgina personal de Francesc.

Definició.

S'entèn per PLC(Controlador Lògic Programable) o API (Autòmat Programable Industrial) un computador amb:

1. arquitectura
2. sistema operatiu
3. llenguatge de programació
4. entrades i sortides
5. forma
6. i construcció,

especialment dissenyats per controlar, en temps real i en un ambient industrial, màquines i processos automàtics.

Documentat amb:

www.chasque.apc.org/pablost/plc2.htm

tornar a l'ïndex

anar a la pàgina personal de Francesc

Història.

Fins no fa gaire temps, el control de processos industrials es feia amb uns components electromecànics anomenats relés, que estaven cablejats d'una manera determinada per a que el control funcionés com es volia.

Els PLCs van ser introduïts per primer cop l'any 1968. Les raons principals que van portar al seu disseny van ser:

• La necessitat d'eliminar les elevades despeses associades al manteniment i a les nombroses aturades imprevistes, per avaria, dels controls de l'època, determinades per:

• La base mecànica dels seus components bàsics, els relés, que feia que tinguessin una vida molt limitada i que requerissin un manteniment constant.
• La resolució d'avaries, que es complicava quan intervenien molts d'aquests components. Els controls estaven formats de vegades per cents o per mil·lers de relés.
• L'operari que estava al càrrec d'aquest tipus d'instal.lacions, que havia de tenir coneixements tècnics molt complexos i específics per poder realitzar-les i poteriorment mantenir-les. La complexitat del cablejat entre els relés era molt gran.
• El tamany dels controls, que era immens.

• La poca flexibilitat davant els canvis. Quan els requeriments de la producció canviaven, calia un canvi en el sistema de control, que arribava a ser molt car quan els canvis eren freqüents. Segons el cablejat que es feia entre els relés, el control funcionava d'una manera o d'una altra. Fer una modificació en el funcionament del control significava recablejar el control. Qualsevol variació del procés a controlar implicava la modificació física de gran part del connexionat, comportant un gran esforç tècnic i econòmic.

Els nous control havien de:

• Estar basats en components més durables que els relés.
• Els canvis en el funcionament del control no havien de requerir recablejat, sinó simplement reprogramació i aquesta havia de poder ser feta amb facilitat pels enginyers de planta i pel personal de manteniment.
• Havien de sobreviure al dur entorn industrial.

La solució passava per:

• Substituir els relés electromecànics per components electrònics de tipus semiconductor programables.
• Emprar un llenguatge de programació amb el qual els tècnics ja estiguessin familiaritzats.

Bedford Associates (Bedford MA) proposà quelcom anomenat Controlador Digital Modular (MODICON) a la Generals Motors. El MODICON 084 fou el primer PLC del món que es va comercialitzar.

A mitjans dels 70, la tecnologia dominant en els PLCs era: una CPU basada en un component electrònic (circuit integrat) per bit de treball (bit-slice).

Els microprocessadors (CPU en un únic component electrònic, un circuit integrat) i posterior-ment els microcontroladors ( CPU, memòria i unitats d'entrades i sortides en un únic compo-nent) tant sols s'empraven en els PLCs més petits.

Conforme els microprocessadors i els microcontroladors van anar evolucionant i van poder controlar processos més complexes, es van anar incorporant a PLCs més potents.

L'any 1973, amb el protocol Modbus de Modicon, es dota al PLC de capacitat per comunicar-se amb altres PLCs i altres elements, constituint sistemes de control descentralitzats. Diversos PLCs es reparteixen les tasques de control i s'intercomuniquen entre si a través d'una xarxa. Aquest fet, provoca la proliferació ràpida d'una gran diversitat de protocols, de fabricants diferents, que no són compatibles entre si, i que impossibiliten la comunicació d'un PLC d'un fabricant, amb un PLC d'un altre.

En els 80:

• S'afegeixen:
  • Funcions de càlcul als PLC.
  • Unitats d'entrada capaces de mesurar tensions i corrents, normalment resultants d'un procés de transformació d'una magnitud física diferent que es vol mesurar en el procés, com una temperatura o una pressió.
  • Unitats de sortida capaces de generar tensions i corrents variables per graduar, per exemple, la velocitat d'un motor.
  • Unitats de visualització i operació de la màquina, formades per pantalles i teclats, que faciliten la comunicació amb l'operari.
• Es produeixen alguns intents d'estandaritzar les comunicacions per fer-les independents del fabricants del PLC, buscant la compatibilitat en la comunicació, com en el cas del protocol d'automatització de fabricació de General Motors, MAP (Manufacturing Automation Protocol).
• És el moment en que comença la reducció del tamany dels PLCs que ha portat a que, avui, el tamany del PLC més petit és inferior al d'un dels relés que formaven els controls clàssics.
• Es substitueixen també els terminals de programació específics per ordinadors personals amb el programari addient, que converteix l'ordinador personal en un terminal de programació del PLC.

Els 90 han vist:

• Una gradual reducció en la introducció de nous protocols de comunicació i la modernització, a nivell físic, d'algun dels més populars protocols que han sobreviscut als 80.
• L'estàndard, IEC-1131-3, ha provat de reunir els llenguatges de programació de PLCs sota una norma internacional.
• S'ha dotat els PLCs de la capacitat de tractament d'aritmètica en coma flotant.
• En algunes aplicacions, els PCs han començat a substituir els PLCs. La companyia que va comercialitzar el primer PLC, el MODICON 084, actualment ha pasat a dedicar-se als sistemes de control basats en PC.

En l'actualitat no es pot entendre un procés automàtic complex controlat amb la tecnologia de relés; els computadors, en forma de PLC o de PC són l'eix dels nous controls programats.

Encara que els PLCs, inicialment, van ser una tecnologia que venia a substituir els controls a relés, avui, algunes aplicacions resoltes amb PLCs no serien factibles amb relés. Gran part de l'èxit dels sistemes de producció automatitzats actuals es deu a l'ús del PLC.

Documentat amb:

http://web.jet.es/fejupap/electrici/auto.htm

www.chasque.apc.org/pablost/plc2.htm

tornar a l'ïndex

anar a la pàgina personal de Francesc

Avantatges del PLC respecte les solucions clàssiques d'automatització amb relés.

1. Menys temps en l'elaboració de projectes.
2. Menor temps de posada en marxa de la instal·lació.
3. Possibilitat de fer modificacions sense cost afegit en components.
4. Menor cost de la mà d'obra.
5. Mínima ocupació d'espai.
6. Més fiabilitat.
7. Manteniment ràpid i econòmic, gràcies a les funcions d'autodiagnòstic incorporades i al disseny modular.
8. Possibilitat de governar més d'una màquina amb el mateix PLC.
9. És 100% reciclable: Sempre se li pot donar una nova utilització, simplement reprogramant-lo.

tornar a l'ïndex

anar a la pàgina personal de Francesc

Parts i funcionament d'un PLC.

Un PLC està integrat, a l'igual que qualsevol altre computador, pels següents elements:

1. Unitat Central de Procés (CPU)
2. Memòria.
3. Unitats d'entrades i sortides.

Els PLCs poden tenir físicament una estructura:

• Compacta, en la qual un sol mòdul contè els tres elements anteriors.
• Modular, on un mòdul contè el conjunt format per la CPU i la memòria i altres mòduls contenen les unitats d'entrades i sortides.

Molts PLCs d'estructura compacta són ampliables amb mòduls addicionals d'extensió de les unitats d'entrada i de les unitats de sortida.

El mòdul o mòduls van muntats en un carril elèctric normalitzat, com el que subjecta els interruptors automàtics que protegeixen les instal·lacions elèctriques domèstiques.

La CPU realitza l'algoritme de control especificat mitjançant el programa que resideix en la memòria, processant la informació que rep per les seves entrades:

• dels captadors o sensors de l'estat de la màquina: detectors de final de recorregut, detectors de temperatura límit, detectors de sobrepressió, barreres fotoelèctriques, etc.
• i dels polsadors que activa l'operari.

I calcula, com a resultat, les sortides a generar, activant o desactivant, segons correspongui:

• els actuadors de la màquina: motors, vàlvules, calefactors, indicadors,etc.
• i els indicadors d'estat de la màquina i d'alarma per informar a l'operari.

Al PLC s'hi solen connectar els següents perifèrics:

• Terminals de programació.
  • Són perifèrics d'entrada i sortida, amb un teclat i una pantalla que permeten introduir, veure o modificar el programa de control i faciliten les proves i verificacions que s'han de fer durant la posada en marxa i el manteniment de la instal·lació.
  • Poden ser terminals específicament dissenyats per a aquesta funció o ordinadors PC, connectats al PLC típicament a través d'un port sèrie, amb un programari que permeti que el PC faci les funcions de terminal de programació.
  • Es connecten a una unitat d'entrada i sortida especialment dissenyada per a aquesta funció inclosa en el mòdul del PLC que contè la CPU i la memòria.
• Panells d'operació.
  • Possibiliten que l'operari estigui permanentment informat de l'estat del procés, així com de possibles incidències que hi pugui haver.
  • També són perifèrics d'entrada i sortida, amb un teclat i una pantalla, com els terminals de programació.
  • Permeten la intervenció de l'operari sobre el procés dins dels marges previstos.
• Unitats especials d'entrada i sortida que permeten, en molts models, la comunicació en xarxa amb altres PLCs o altres equips electrònics.

Documentat amb:

http://web.jet.es/fejupap/electrici/auto.htm

tornar a l'ïndex

anar a la pàgina personal de Francesc

 Llenguatges de programació.

L'increment constant de la complexitat dels programes que es poden realitzar amb els PLCs i el fet que cada fabricant ha proposat fins ara el seu propi llenguatge de programació, requeria, sense falta, una estandarització dels llenguatges de programació.

Sota la direcció de l'IEC (Comitè Electrotècnic Internacional) es va definir, l'agost del 1992, l'estàndard IEC 1131-3 per a la normalització dels llenguatges de programació existents per a PLCs.

Els lllenguatges gràfics i textuals definits per l'estàndard són una bona base per a entorns de programació potents per a PLCs.

Amb la idea de fer l'estàndard adequat a un gran ventall d'aplicacions i usuaris, s'han normalitzat els cinc llenguatges següents:

• LD (Ladder Diagram, o diagrama de contactes). És un llenguatge gràfic, el que més s'assembla al plànol elèctric d'un control clàssic amb relés. Quan van sorgir els PLCs ho van fer amb l'objectiu de substituir controls electromecànics amb relés, per la qual cosa, la comunicació home-màquina havia de ser similar a l'emprada fins al moment; el llenguatge emprat havia de poder ser interpretat amb facilitat pels mateixos tècnics electricistes que havien estat en contacte, fins aleshores, amb la instal·lació i per tant havia de ser similar a un plànol elèctric de relés.

• IL (Llista d'Instruccions). És un llenguatge textual on la definició de l'element del plànol elèctric i la seva relació amb els altres elements s'ha substituït per unes sigles. Com és un llenguatge textual, no requereix que el terminal de programació tingui capacitats gràfiques.
  
• FBD (Diagrama de Blocs de Funció). És un llenguatge gràfic, que representa el programa de control, en forma de diagrama de blocs de funcions a realitzar, utilitzant la simbologia de les portes lògiques.
  
• SFC (Carta de Funcions Seqüencials), que bàsicament es correspon amb un llenguatge normalitzat fa uns anys a França amb el nom de GRAFCET (Gràfic de Control d'Etapes i Transicions). És un llenguatge gràfic que s'ha dissenyat especialment per a control de seqüències. En ell s'indiquen les diferents etapes per les quals va passant la màquina i les condicions de transició d'una etapa a l'altra. Aquest llenguatge és molt senzill d'interpretar, fins i tot per operaris sense coneixements d'automatismes elèctrics. De vegades, més que com un llenguatge de programació, es fa servir com una manera de definir el què la màquina ha de fer de forma precisa i posteriorment és traduït a un altre llenguatge amb el qual es programa el PLC. Es sol adjuntar com a documentació del control.
  
• ST (Text eStructurat). És un llenguatge textual no orientat a l'esquema de contactes, sinó a una programació similar al Pascal, amb estructures REPEAT-UNTIL, IF-THEN-ELSE, etc.

Documentat amb:

http://web.jet.es/fejupap/electrici/auto.htm

tornar a l'ïndex

anar a la pàgina personal de Francesc

Exemples de PLCs.

Com a exemples de PLCs presentaré les característiques de tres models de PLCs d'estructura compacta de la gama de potència més baixa del principal fabricant del sector, un fabricant europeu, Siemens:

S5-95U

S7-214

LOGO! 230RC

El darrer és tant petit que el fabricant no gosa en gaires ocasions anomenar-lo PLC i prefereix el nom mòdul lògic universal.

Documentat amb:

http://web.jet.es/fejupap/electrici/logo.htm

www.ad.siemens.de/simatic

www.ad.siemens.de/ik/html_76

tornar a l'ïndex

anar a la pàgina personal de Francesc

Camps d'aplicació.

Encara que el camp d'aplicació original del PLC va ser el control industrial, actualment, s'està fent servir cada cop més fora de l'ambient industrial, degut a:

• L'augment de prestacions.
• Facilitat d'ús.
• Disminució de tamany.
• Abaratiment del preu.

Algunes d'aquestes aplicacions són:

• Control d'escales mecàniques d'arrencada gradual automàtica en trepitjar el peu d'escala.
• Control d'ascensors.
• Control de sistemes de climatització.
• Domòtica (automàtica aplicada a l'habitatge):
  • Portes de pàrquing.
  • Alarmes.
  • Sistemes de rec automàtic.
  • Pujada i baixada de persianes.
  • Calefacció.
  • Sistemes de gestió de l'energia, etc.

tornar a l'ïndex

anar a la pàgina personal de Francesc

L'IPC com alternativa al PLC.

L'IPC és un ordinador PC compatible, especialment adaptat a l'entorn industrial (d'aquí la sigla I).

El PC s'ha extès al món industrial en forma d'IPC, des de fa temps, en aplicacions de control, com a terminal de programació del PLC i com a Panell d'operació.

En alguns casos en els quals no es requereix un computador a mida, especialment optimitzat per a les tasques de control ( un PLC ), l'IPC pot substituir i de vegades substitueix al PLC, perquè ho ha permés l'aparició de:

• Targetes de connexió de l'IPC a sensors i actuadors que permeten a l'IPC interactuar amb la màquina a controlar
• i Programari que permet utilitzar els llenguatges de programació típics dels PLCs amb l'IPC.

Documentat amb:

www.chasque.apc.org/pablost/plc2.htm

tornar a l'ïndex

anar a la pàgina personal de Francesc

Fabricants de PLCs.

Fabricant ABB

PLCs fabricats Prontic T200/CS31

Adreça Web www.abb.com

Fabricant AFEISA

PLCs fabricats Mida

Adreça Web www.afeisa.com

Fabricant ALFA LAVAL (GRUP ABB)

PLCs fabricats Statt Con

Adreça Web www.automation.alfalaval.se

Fabricant ALLEN BRADLEY

PLCs fabricats SLC-500, SLC-5/01 i /02, PLC-2, PLC-3 i PLC-5

Adreça Web www.ab.com

Fabricant AROMAT (GRUP MATSUSHITA)

PLCs fabricats FP0, FPM, PF1, PF3 i FP10SH

Adreça Web www.aromat.com/pgh.htm

Fabricant B&R

PLCs fabricats MCPP

Adreça Web www.br-automation.com

Fabricant BERTHEL

PLCs fabricats COM CON 90/110/200 i K5

Adreça Web www.berthel-gmbh.com/englisch/berth02.htm

Fabricant CONTROL MICROSYSTEMS

PLCs fabricats TELE SAFE MICRO 16

Adreça Web www.cmscada.com/products.htm

Fabricant CONTROL TECHNOLOGY

PLCs fabricats 2601, 2600XM, 2700 i MULTIPRO

Adreça Web www.control.com/products/intro.html

Fabricant CUTLER HAMMER

PLCs fabricats D50 Micro i D300 Modular

Adreça Web cutlerhammer.eaton.com/automation/products/plcs/index.html

Fabricant DIVELBIS

PLCs fabricats HDIC

Adreça Web www.divelbis.com/list-plc.htm

Fabricant FUJI ELECTRIC

PLCs fabricats Micrex i FLEX

Adreça Web www.industry.net/fuji.electric

Fabricant GENERAL ELECTRIC - FANUC

PLCs fabricats Micro, Power Master, 90-20, 90-30 i 90-70

Adreça Web www.automationwarehouse.com

Fabricant HITACHI

PLCs fabricats Hidic/Hizac, EC/ECL, H-Board, H200/250/252 i H302/702/2002

Adreça Web www.hitachi.com

Fabricant IDEC

PLCs fabricats FA35 Modular, Micro-1 i Micro-3

Adreça Web www.idec.com/idec_external_site/webdriver

Fabricant IZUMI (IDEC)

PLCs fabricats Micro 3 i FA-2/2J/3S

Adreça Web www.izumi.com/izumie/pr.htm

Fabricant KEYENCE

PLCs fabricats Keyence KZ-300

Adreça Web www.keyence.com

Fabricant KLOCKNER MOELLER

PLCs fabricats Easy, PS3, PS306, Ps4-101/201/401, PS24, PS316 i 620

Adreça Web www.moellerusa.net

Fabricant KOYO

PLCs fabricats Kostak/PLC Direct

Adreça Web www.plcdirect.com

Fabricant MICROCONSULTANTS

PLCs fabricats SPLAT

Adreça Web www.microconsultants.com/splat/index.htm

Fabricant MITSUBISHI

PLCs fabricats Melsec A/F/FX/Q

Adreça Web www.mitsubishi-automation.com

Fabricant MODICON (GRUP SCHNEIDER)

PLCs fabricats TSX i MODICON 984

Adreça Web www.modicon.com/chp.htm

Fabricant OMRON

PLCs fabricats Sysmac, SP, C200, C500, C1000, C2000 i CQM1

Adreça Web www.eu.omron.com

Fabricant OPTO 22

PLCs fabricats OPTO 22

Adreça Web www.opto22.com/products/systems/snapfact.htm

Fabricant RELIANCE

PLCs fabricats AUTOMAX

Adreça Web www.reliance.com/prodserv/controls/conhome.htm

Fabricant SIEMENS AUT

PLCs fabricats TI505, S5-90/95/100, S5-115, S5-135/155, S7-200, S7-300, S7-400, C7, M7 i LOGO

Adreça Web www.ad.siemens.de

Fabricant TOSHIBA

PLCs fabricats M20/M40, EX100, PROSEC EX/T i Provisor

Adreça Web www.tic.toshiba.com/html/plc.htm

Fabricant TRIANGLE RESEARCH

PLCs fabricats T100MD/MX, T20/28/44/40/64H i E10

Adreça Web www.tri.com.sg

Fabricant Z-WORLD ENGINEERING

PLCs fabricats PK, BL, LP i ZB

Adreça Web www.zworld.com

tornar a l'ïndex

anar a la pàgina personal de Francesc

Seleccció de pàgines Web.

a) Els PLCs a la web

Tema Característiques PLCs de Siemens i de Klockner Moeller

Adreça Web www.tinet.org/~lcc/plc

Tema Criteris a tenir en compte en la selecció d'un PLC

Adreça Web

www.ictnet.es/noticias/privinfo/privinfo- www.ictnet.es194.74.164.12-97-5-11-1

Tema Exemple d'aplicació del PLC a la domòtica

Adreça Web www.bcnprojectes.es/catala/premsa/premsa07.htm

Tema Introducció al GRAFCET (SFC)

Adreça Web www.lurpa.ens-cachan.fr/grafcet/grafcet.html

Tema Introducció als llenguatges de programació dels PLCs

Adreça Web rolf.ece.curtin.edu.au/~clive/plc/CAE.HTM

Tema Introducció als PLCs

Adreça Web diana.cps.unizar.es/cimenet/automat.html

Tema Introducció als PLCs

Adreça Web www.vasertel.es/alex/plc1.htm

Tema Introducció als PLCs

Adreça Web www.plcs.net/contents.shtml

Tema Introducció als PLCs

Adreça Web www.chasque.apc.org/pablost/plc2.htm

Tema Introducció als PLCs

Adreça Web web.jet.es/fejupap/electrici/auto.htm

Tema Programació PLCs de Fanuc

Adreça Web www.geocities.com/siliconvalley/bay/8507/index.html

Tema Programació PLCs de Siemens, Allen-Bradley, Omron i Hitachi

Adreça Web usuarios.iponet.es/jsl/index.html

tornar a l'ïndex

anar a la pàgina personal de Francesc

b) Introducció als PLCs i criteris de selecció a la web

Tema Criteris a tenir en compte en la selecció d'un PLC

Adreça Web

www.ictnet.es/noticias/privinfo/privinfo-www.ictnet.es194.74.164.12-97-5-11-14-17-34-31052.htm

Tema Introducció als PLCs

Adreça Web diana.cps.unizar.es/cimenet/automat.html

Tema Introducció als PLCs

Adreça Web www.vasertel.es/alex/plc1.htm

Tema Introducció als PLCs

Adreça Web www.plcs.net/contents.shtml

Tema Introducció als PLCs

Adreça Web www.chasque.apc.org/pablost/plc2.htm

Tema Introducció als PLCs

Adreça Web web.jet.es/fejupap/electrici/auto.htm

tornar a l'ïndex

anar a la pàgina personal de Francesc

c) Gràfic de paraules emprades per a la cerca i % d'entrades donades per cadascuna.

tornar a l'ïndex

anar a la pàgina personal de Francesc

d)Gràfic de cercadors emprats i % d' entrades donades per cadascun.

Adreces dels buscadors.-

- HotBot www.hotbot.com

- Lycos www-es.lycos.com

- Altavista altavista.magallanes.net

- InfoSeek www.infoseek.com

tornar a l'ïndex

anar a la pàgina personal de Francesc

Bibliografia en suport paper.

Títol Autómatas programables

Autor Josep Balcells i José Luís Romeral

Editorial Marcombo

PLC descrit Cap

Temàtica Arquitectura, programació en GRAFCET ( SFC ), instal·lació i manteniment, regulació i comunicacions en xarxa

Títol Autómatas Programables Industriales: arquitectura y aplicaciones

Autor G. Michel

Editorial Marcombo

PLC descrit Cap

Temàtica Introducció, coneixements generals i llenguatges de programació

Títol Autómatas Programables: fundamentos, manejo, instalación y prácticas

Autor A. Porras i A. P. Montanero

Editorial Mc Graw Hill

PLC descrit Cap

Temàtica Introducció i conceptes generals

Títol Autómatas programables: Programación. Automatismos y lógica programada

Autor André Simon

Editorial Paraninfo

PLC descrit SAIA-PC, SUCOS PS 24 i TSX 21

Temàtica Coneixements bàsics i generals sobre PLCs i automatització i anàlisi de tres models reals

Títol Automatismes elèctrics programables

Autor Oriol Boix Aragonès, Miguel A. Sagí Grau i Ferran Zabaleta Alaña

Editorial Edicions UPC

PLC descrit Cap

Temàtica Introducció, conceptes bàsics i programació

Títol Automatización: problemas resueltos con autòmatas programables

Autor J. Pedro Romera, L. Antonio Lorite i Sebastián Montoro

Editorial Paraninfo

PLC descrit Cap

Temàtica Centrat en la programció en GRAFCET ( SFC )

Títol Automatizar con autómatas programables

Autor Victoriano A. Martínez Sánchez

Editorial Ra-ma

PLC descrit Cap

Temàtica Introducció, conceptes bàsics, arquitectura i programació

Títol Controladores lógicos y autómatas programables

Autor Enrique Mandado Pérez, Jorge Marcos Acevedo i Serafín Alfonso Pérez López

Editorial Marcombo

PLC descrit SIMATIC s5-100U i SYSMAC C-28K

Temàtica Introducció als PLCs, coneixements bàsics i generals, descripcions tècniques d'alguns models i exercicis resolts

Títol Norma española UNE-EN 61131-3

Autor CENELEC (Comitè Europeu de Normalització ELÈCtrica)

Editorial AENOR ( Associació Espanyola de NORmalització)

PLC descrit Cap

Temàtica Estàndard IEC 1131-3

Títol Programming of Control Systems in STEP 5

Autor Hans Berger

Editorial SIEMENS AG

PLC descrit S5-130A/K/W i S5-150A/S/K

Temàtica Programació en LD, IL i FBD

Títol Sistema de Representació d'Automatismes Seqüencials Grafcet

Autor Francesc Estragués i Gilbert Martínez

Editorial Coordinació de les Àrees de Documentació i Experimentació (Departament d'Ensenyament)

PLC descrit Cap

Temàtica Programació en GRAFCET ( SFC )

tornar a l'ïndex

anar a la pàgina personal de Francesc

Pàgina personal de Francesc.-

Experiència professional en formació a empreses i ocupacional en le àrees de:

• PLCs (autòmats programables) Simatic de Siemens amb els models S5-95U, S7-214 i LOGO!230RC.
• Microcontroladors HC05 de Motorola
• Microprocessadors 8085 i 8086/88 d'Intel
• Electrònica digital i analògica.

Estudis universitaris: Enginyeria Tècnica en Equips Electrònics (Telecomunicacions).

Lloc de residència : Barcelona ciutat.

Classes particulars a mida amb laboratori pràctic.

Telèfon: 934-914-173

Email cesc_i_cesca@retemail.es

tornar a l'ïndex