BLde runner
CONTES DEL FUTUR O PRESAGIS DEL
PRESENT?
per Santiago Val
Malgrat que ha plogut molt des què va ser projectada aquesta gran pel·lícula, encara segueix empaitant a la gent per la seva estructuració, per la seva ambientació, pel seu sentit i missatge (a pesar que el seu director Ridley Scott mai va voler que aquest predominés sobre la magistral ambientació que hi podem trobar) etc...
Aleshores jo vivia a Saragossa, on feia la desfasada E.G.B. en un col·legi de frares . El primer contacte amb la pel·lícula el vaig tenir llegint un setmanal del Heraldo de Aragón, al que sortia el Harrison Ford saltant per sobre d'un grapat de Hare Krhisnas. La pel·lícula ja portava cua abans de ser estrenada. Me'n recordo que vaig anar a veure-la amb la meva germana gran al "Mola", cinema a prop del Corte Inglés, quan s'acabava d'estrenar.
Al primer cop de vista no s'assemblava al que m´havia acostumat el George Lucas. No hi havia làsers ni una princesa que salvar, no hi havia ni un fotut robot. L' empanada mental que va produir "La guerra de les Galàxies" a la meva generació era molt difícil d'empassar, era l'inici d'un canvi radical. Com diu el meu amic Valentí, quan vam sortir del cinema érem uns altres, els nostres gustos i el llistó del cinema de ciència ficció va pujar moltísims enters fins ésser gairebé insuperable, superable només per les posteriors criatures de la saga.
Quan la pel·lícula va començar l'impacte visual era molt gran però es feia lenta fins que l'assassinat d'una mena de detectiu del futur precipità els aconteixements. Va ser classificada per a majors de catorze anys i jo tenia només dotze. Potser per això la seqüència que més em va impactar va ser la mort d' una dóna per l'esquena en mans d'un home que anava completament armat i en compliment del seu deure. Allò va fer tremolar el cinema, l'heroi matant dones per l'esquena o potser seria millor dit l'antiheroi, la qual cosa trencava el model autoimposat pel cinema del bo i el dolent.
No vull des de aquestes línies explicar tot l'argument de la pel·lícula però si voldria aprofitar aquesta ocasió que m'han ofert per comentar alguns aspectes que crec que van quedar una mica amagats al gran públic que hi va acudir a veure-la. Hi van acudir prop de 1.100.000 persones als cinemes amb 260 milions de recaptació (http://www.mcu.es/cine/index.html) xifra que es va reduir notablement a la nova versió del director del 1995
La línia argumental que segueix esta traçada pels personatges creats pel Philip K. Dick, escriptor dels Estats Units que va ser reconegut una mica tard. A la seva novel·la Do androids dream in electric Sheeps? però que va ser capaç d'imaginar aspectes del futur que ara s'estan començant a experimentar i que sense un control adequat farien que la cèlebre frase d'en Hobbes "L'home és un Llop per a l'home" siguès només una anècdota. Malgrat les diferències amb la novel·la es van respectar molts aspectes encara que l'obsessió pels animals que hi predomina en aquesta es va omitir per fer la història més versemblant
Dins l'obra d'aquest autor podem destacar altres títols com "El hombre en el castillo", "Ubik" o "Sivainvi", l’últim dels quals he intentat llegir i, podríem dir que es pot tallar amb ganivet i forquilla. No obstant i potser una mica tard, aquest gran escriptor de ciència-ficció va aconseguir el seu lloc dins dels grans del gènere. Una curiositat, la pel·lícula del Arnold Swarzeneeger "Desafío Total" està basada en un dels seus contes i recentment es va projectar sense gaire èxit la pel·lícula "Screamers" amb Peter Weller , famós per haver sigut el primer Robocop., i que està basat també en una de les seves novel·les. Seria molt possible que s'intentes adaptar al cinema d'altres novel·les però amb el risc de no poder assolir una concepció tan destacable com la de Blade Runner. Si voleu més informació, a la pàgina (http://www.geocities.com/Hollywood/Boulevard/7920/) trobareu un llistat de llibres, petits contes i links sobre aquest escriptor així com les adaptacions cinematogràfiques que s'han fet fins ara. No puc comentar gaire més d'aquest escriptor i n'estic segur que els seus incondicionals podrien parlar moltíssim amb exactitud de la seva obra. Era una menció obligada.
Alguns dels aspectes de la pel·lícula em van quedar amagats fins molt de temps després, com que el disseny de les parets de l' apartament de Deckard és el mateix de la vivenda del cap dels Yakuza a Black Rain, també del Ridley Scott. O petits detalls com les cordes que sostenen els Spinners (cotxes aeris de la policia) que resta com quelcom anecdòtic. La cultura del Ciberpunk ha adoptat aquesta pel·lícula com a exponent malgrat que quan es va projectar aquest moviment no existia, ja que va sortir una pila d'anys desprès.
Respecte del missatge filosòfic i existència que aporta la pel·lícula , al Ridley Scott no el sembla gaire important, ell prefereix destacar l'ambientació. Es innegable que el que es pot deduir a la pel·lícula es un tema progressiu i que ja comença ara a provocar maldecaps. A l'any 1982 jo no vaig entendre gaire el que significava fer éssers humans. A los "Niños del Brasil" vaig veure una altra concepció d'aquesta manipulació. Recentment he vist la pel·lícula "Gattaca", que sense destacar gaire plantejava un món sòrdid de menyspreu, manipulació i discriminació, que et fa pensar en el perquè de les coses i del dret a l’existència, la vida i la dignitat que tant i tant s'han intentat protegir.
En aquestes poques línies he volgut només apropar- vos a aquesta mítica pel·lícula. Si per una estranya casualitat no l'heu vista mai ni en heu sentit parlar gaire, confio que els meus comentaris us l' hagin apropat i el pròxim dia que passeu pel videoclub o l’anunciïn a la televisió vulgueu veure-la amb molts anys de distància però amb la segura sensació de que el seu interès i la seva factura us faran pensar que no pot ser que tingui més d'una dècada d’existència. Per la meva banda jo continuaré intentant de comprendre al màxim les raons per les quals té aquest gran interès per molta gent com jo que , potser, veiem alguna cosa nostra reflectida en les situacions i les emocions que aquesta pel·lícula es capaç de fer-nos sentir.
Us acompanyo aquest article amb dues direccions de l´’ Internet que us podran donar molta i més acurada informació i fins i tot us permetran debatir el que penseu al respecte: